Es denominen contaminants atmosfèrics a les substàncies i compostos que es troben en l'aire a concentracions o nivells que poden causar mals o molèsties a persones, animals, vegetació o materials. En general els contaminants són alliberats per una font, procés conegut com emissió, i en l'atmosfera es desplacen, es transformen, s'acumulen i es degraden. Com a resultat d'aquests processos, en un punt determinat es produeix una concentració de cada contaminant. Aquesta concentració s'expressa com la quantitat de contaminant per metre cúbic d'aire i es coneix com a nivell d'immissió. Segons la seva procedència als contaminants atmosfèrics poden ser:
- D'origen natural: La seva presència a l'atmosfera es produeix per abocaments naturals. Tal és el cas de les erupcions volcàniques, els incendis forestals o la pols sahariana.
- D'origen antropogènic: Són els contaminants abocats per les activitats humanes, com per exemple, les emissions d'automòbils, d'activitats industrials (centrals tèrmiques, indústries químiques, cimenteres, etc.) o calefaccions, entre d'altres.
El Reial Decret 1073/2002, de 18 d'octubre, té per objectiu definir i establir uns valors límit i uns llindars d'alerta respecte a les concentracions de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom i monòxid de carboni, mentre que en el Reial Decret 1796/2003, de 26 de desembre, es regula els aspectes esmentats aplicats a la concentració de l'ozó ambiental. Totes dues normatives pretenen regular l'avaluació de la qualitat de l'aire en relació a aquestes substàncies, així com informar a la població i a la Comissió Europea amb la finalitat d'evitar, prevenir i reduir efectes nocius d'aquestes substàncies sobre la salut humana i el medi ambient.
Per tal d'avaluar el nivell de cada contaminant, les Illes Balears compten amb una xarxa de vigilància i control de qualitat de l'aire que mesura en temps real tots aquests contaminants: el diòxid de sofre (SO2) , els òxids de nitrògen (NOx), el monòxid de carboni (CO), les partícules (PM10), l'ozó (O3) i hidrocarburs com el benzé (BEN), el tolué (TOL) i el xilè (XL).
