La construcció de l'església de Sant Mateu apòstol va començar el 1787 i va finalitzar onze anys més tard, el 1798. D'aquesta obra en va deixar constància un testimoni de luxe, l'arxiduc Lluís Salvador, que a la seua obra 'Les antigues Pitiüses' va deixar escrit: "la de Sant Mateu és una de les esglésies més ben construïdes i una de les més harmòniques" d'Eivissa. Amb la construcció de l'església, ben aviat tot el terme de l'antiga vénda d'Albarca del quartó de Balansat, amb un afegit del de Portmany va prendre el nom de Sant Mateu, que s'ha conservat fins avui.

Existeix una llegenda popular que explica que els habitants d'Albarca treballaven sense repòs en la construcció de la seua església, perquè la volien tenir feta abans que els de Corona no tenguessin enllestida la de Santa Agnès. No obstant, aquests varen ser els primers en acabar-la perquè varen fer els murs molt baixets, i és per això ¿conta la llegenda- que la de Santa Agnès és l'església més baixa de totes.

El 1873 el picapedrer Miquel Torres, Cires, portà a terme la reforma del presbiteri de l'església de Sant Mateu, que era molt més petit i estret que no és ara. El 1968, quasi un segle després, s'acabà la construcció de l'altar major. Els porxos de missa, amb tres arcs exteriors i cinc d'interiors, es varen construir els anys 1884 i 1885 i tenen una polida coberta de bigues i tegells de savina. El retaule que podem contemplar avui va ser col·locat l'any 1991, procedent de l'església de la Santa Creu del Pedreguer.

Al costat de les esglésies de Sant Llorenç i Sant Carles, la de Sant Mateu és una de les mostres més reeixides de l'arquitectura popular religiosa d'Eivissa del segle XVIII.