Inicio -> Sant Antoni de Portmany -> Història

Notes del segle XX

Torna Imprimiu

Notes del segle XX

Sant Antoni de Portmany entra al segle XX amb una continuïtat de l'estat de les infraestructures que s'havien anat acabant al segle anterior: la carretera Sant Antoni-Eivissa, la construcció del port i el drenatge de la badia, la construcció dels fars de sa Conillera i de ses Coves Blanques, la instauració d'escola pública al poble de Sant Antoni. No obstant això, a començament del segle XX l'augment de la població havia estat molt poc significativa; ans al contrari, com tots els municipis de l'illa havia perdut població a causa de l'emigració a Amèrica, sobretot a l'Argentina i a Cuba. L'any 1900 Sant Antoni té 4263 habitants.

Un altre fet que cal tenir en compte és que la major part de la població vivia en un hàbitat dispers al llarg de les parròquies; només al poble de Sant Antoni podem parlar d'un nucli urbà, seguint la distribució dels carrers i cases que es van construint al llarg dels carrers que condueixen a l'església des de la mar: l'entrada a Sant Antoni per sa Riba - que era l'autèntic espai on passejaven les parelles -, el carrers Ample, de sa Xeringa, del bisbe Torres, del Progrés, de Sant Mateu i de Santa Agnès, així com els carrers transversals del Far, del general Balansat, de Sant Antoni, d'Antoni Riquer i de Rossell.

Curiosament, és constatable que totes les iniciatives econòmiques que ben aviat es duran a terme, es relacionen amb el guany o benefici obtingut a les Amèriques. Durant els anys vint comença a notar-se una activitat econòmica que es concreta en la creació d'empreses de transport terrestre per cobrir la línia d'autobús entre la ciutat d'Eivissa i Sant Antoni, una naviliera que exportarà matèries primeres entre el port de Portmany i València, S'obrin les primeres fondes, La Esmeralda de na Margalida Portas i la Fonda de s'Estany o Miramar. I s'inicia la construcció del primer hotel.

L'any 1934 l'Ajuntament aprova un projecte d'eixample urbanístic redactat per l'arquitecte mallorquí Gabriel Alomar, per desenvolupar Sant Antoni des del nou carrer de la Mar cap a ponent. El poble és a punt per créixer, però la Guerra Civil i els anys més difícils immediats a la guerra, coneguts com els anys de la fam, frenaran el creixement econòmic. S'haurà d'esperar als anys cinquanta per a la recuperació.


Els primers hotels: Portmany i Ses Savines

Als anys trenta s'acaba la construcció dels primers hotels: l'hotel Portmany, propietat del pioner empresari Josep Roselló, Pep de na Mossona, que obre les portes l'any 1933, i l'hotel Ses Savines, propietat de Rafel Marí des Correuer, l'any 1935. Amb anterioritat només existien les fondes Miramar, situada al carrer Ample, regentada per na Catalina Ribas i en Paco, i La Esmeralda, a la cantonada dels carrers del Progrés i de Sant Antoni, regentada per na Margalida Portas, de sa Fonda.

Anys més tard, a la platja des Pouet també va entrar en funcionament l'hotel Playa, propietat dels Hannauer, una família alemanya jueva refugiada a Eivissa. Després va obrir l'hotel Sant Antoni. Ben aviat es va iniciar la construcció d'altres hotels ben prop de la costa, com són ara l'hotel Cala Gració, l'hotel March, l'hotel Bahia i la pensió Catalina. Als anys seixanta es va produir el boom de la construcció hotelera a l'entorn de la badia de Portmany i al centre del poble.


Botigues de menjar i cafès

Aquesta incipient activitat turística va animar altres infraestructures i activitats complementàries com són ara els forns, les botigues de menjar i els cafès. Els primers forns de pa varen ser els de Can Rafal (1931) i de Can Fumeral.

Les botigues de menjar i de queviures també aniran arribant al poble de Sant Antoni. Una de les més antigues, si no la primera, va ser la de can Joan Prats, juntament amb les de cas Correuer, i de can Toni des Correuer, can Figueretes i can Portmany. Aquesta darrera era regentada per la família alemanya Müller, que va introduir la mantega i la margarina al poble. Totes aquestes botigues estaven situades al carrer Ample o al carrer del Progrés, on també s'hi va afegir més tard la botiga d'en Germà al carrer Ample. Al carrer del Progrés hi havia les botigues d'en Pouet, de ca na Cossari, d'en Pedro Reial i de can Coixet. La primera carnisseria va ser muntada per en Vicent Ribes al carrer Ample i les primeres peixateries varen ser les d'en Pau i la d'en Pepito Roig, totes dues al carrer Progrés.

Després de la Guerra Civil, en Vicent Bonet obre una fàbrica de sifons i de refrescos de gasosa, taronjada i pinya, al carrer de Santa Agnès, i en Ribes una altra al carrer de Ramon y Cajal.

A la zona tampoc no hi podien mancar els cafès: d'en Micaleta, ca n'Escandell, ca n'Esteve, d'en Pep de s'Estany, tots al carrer Ample. Durant els primers anys 30 la família alemanya Baumann muntar a sa Riba el cafè Bellver o d'en Xumeu Ferrer. També hi havia el Patio al carrer de Miramar, el cafè Central, can Frit i ja després de la guerra civil s'hi varen afegir els cafès de ca Lacambra (avui, Los Gatos) al carrer Progrés i el de ca na Maria d'en Pere al carrer Ample.

Per poder servir tota aquesta activitat complementària en Pep de na Mossona va muntar una fàbrica de llum al carrer de Sant Antoni i una altra de gel que es trobava darrere l'hotel Portmany. L'any 1931 l'Ajuntament acorda contractar a Alfonso Ribas Piqué deu punts d'enllumenat públic per als carrers.


Ferrers, fusters i empreses de transport

Altres obradors que es varen establir al llarg de la primera meitat del segle XX a Sant Antoni varen ser les ferreries d'en Vicent Petit i d'en Barda i les fusteries com la d'en Toni Vinyes, d'en Llucià i d'en Mestret.

Durant la primera meitat del segle XX, es varen intentar altres activitats relacionades amb la mar com són la pesca de l'esponja dins la badia per part d'una empresa amb personal grec, la instal·lació d'un viver de llagosta primer a les Coves Blanques i més tard a la cova avui anomenada des Peix o de ses Llagostes.

Encara podríem parlar la l'activitat de la construcció naval, en la qual destaquen mestres d'aixa com en Joan Marí, es Calero.

Durant els anys vint, l'empresari Alfonso Ribas Piqué va muntar una petita empresa naviliera que exportava carbó, garroves i ametlles entre el port de Portmany i el de València, mitjançant el pailebot Villa de San Antonio, i tornava carregat d'adobs químics. Aquest mateix empresari obté la concessió per a la línia d'autobús entre Vila i Sant Antoni: recordem que es feia mitjançant vehicles propulsats per gasogen. Eren els anys dels famosos autobusos (o camions, com s'anomenaven llavors) La Parrala i El Tío Pepe.


Anys cinquanta i seixanta: bon menjar i molt de divertiment

Durant la dècada dels 50 i els 60 es desenvolupa bona part de la infraestructura turística de Sant Antoni: hotels i pensions, restaurants, botigues i sales de festa. L'Hotel Cala Gració i l'Hotel Bahía, entre d'altres. Dels bons restaurants de l'època, podem parlar de s'Olivar, s'Illa, El Refugio i un lloc de tapes com és ara el Rincón de Pepe -encara en funcionament- o la Bodeguilla Tristán.

La primera sala de festes que va obrir al públic va ser Ses Voltes, ideada per la senyoreta Comes, la qual va obrir una pista de ball a un espai obert amb orquestra, a la platja de s'Arenal, on avui es troba l'hotel que porta el mateix nom; ella va ser qui va portar a Eivissa el músic Alfonso Rivero, pioner de la indústria de l'oci nocturn a Portmany, fundador de la segona sala de festes coneguda amb el nom de Isla Blanca. Alfonso Rivero va escriure la lletra i música d'un bell bolero titulat Bahía de San Antonio.

Durant aquests anys els germans Bonet varen obrir una altra sala, Ses Guitarres, sala on varen venir a ballar la parella María Martín i Paco Torres; i la sala Capri, d'en Pepe Roselló, amb el mateix concepte de jardí natural obert. Anys més tard, s'inaugurà Sa Tanca, de Gerardo Gas, i la primera sala discoteca, el Nito's, d'en Nito Verdera. Ja als anys setanta es va inaugurar un cafè musical, Café del Mar, amb un nou concepte basat en la música chillout i l'espectacle natural de la posta de sol, a la costa de ponent amb vistes de sa Conillera; aquest establiment compta amb un bell estil neomodernista dissenyat per l'artista Lluís Güell. Una altra discoteca decorada pel mateix artista i oberta als mateixos anys és Es Paradís Terrenal, davant s'Arenal.

Creació del barris de Ses Païsses i Can Bonet

A partir dels anys cinquanta, són moltes les famílies de Santa Agnès de Corona, de Sant Mateu d'Albarca i de Sant Miquel de Balansat que abandonen els seus hàbitat rural per anar a viure a Ses Païsses i a Can Bonet, on compren petites parcel·les de terreny per a la construcció de noves cases. Aquests barris presenten un urbanisme no gaire ordenat però molt interessant, perquè són fruit del trasllat dels esquemes mentals i socials rurals a un entorn urbà: cases majoritàriament d'una planta, amb un hort petit on es conrea una mica de de tot, amb alguns arbres fruiters i un corralet adossat per als anima. Practiques que avui dia ja han gairebé desaparegut.

La major part d'aquestes famílies varen trobar feina en el sector hoteler i complementari i alguns varen crear petites empreses que s'han dedicat fins al dia d'avui al transport marítim a l'interior de la badia i a fer excursions a les platges i cales de l'illa.


Per Marià Torres.

Data de l'última dijous, 30 de juliol de 2015


Ajuntament de Sant Antoni de Portmany
Passeig de la Mar 16. CP 07820 Illes Balears (España)
Telèfon:971 34 01 11 | Fax:971 34 41 75
adreça electrònica:
ajuntament@santantoni.net