Inicio -> Sant Antoni de Portmany -> Història

Història de Sant Antoni de Portmany fins al segle XX

Torna Imprimiu

Història fins al segle XX

Sant Antoni abans de Crist

La primera notícia escrita que explica que hi havia pobladors a l'illa d'Eivissa és de temps dels romans i diu que la ciutat d'Eivissa va ser fundada pels cartaginesos l'any 654 abans de Crist. Però és ben segur que segles abans l'illa ja estava habitada: un exemple el tenim al poblat de sa Caleta i altres restes arqueològiques. A Sant Antoni de Portmany en tenim la certesa gràcies a les unes pintures púniques de la cova des Vi i una destral de bronze trobada en una finca de Sant Rafel, coneguda com sa Bassa Roja.

Se sap que els púnics aprofitaven el port de Sant Antoni per carregar aigua per als seus viatges dels pous i fonts dels voltants la badia de Portmany, així com per pescar i salar peix. Vivien a cases repartides per les zones de Sa Talaia, Sa Vorera, Sa Serra i Es Pouet. Prop de les cases enterraven els morts i és possible que la capella de Santa Agnès fos un santuari dedicat a la deessa Tànit.

Molt a prop de l'actual Institut d'Ensenyament Secundari Quartó de Portmany, a la finca de can Rova de Baix, hi havia una fàbrica de ceràmica que produïa àmfores per dur oli, vi, peix salat i altres aliments; plats, gerres, llumeners i més utensilis. També tenien animals per treballar la terra i per alimentar-se.

De Portus Magnus a Portmany

Després arribaren els romans, que varen conviure amb els púnics. Els romans varen anomenar Sant Antoni 'Portus Magnus', que vol dir port gran i important i que va evolucionar cap a l'actual Portmany. Els romans també vivien a cases disperses. Es dedicaven a la pesca i l'agricultura, i treien llenya i carbó del bosc per exportar. Les figues seques d'Eivissa es varen fer molt famoses a Roma.

Cap a l'any 900, fa més de mil anys, varen arribar els àrabs, procedents del nord d'Àfrica. Aquesta població va donar un important impuls a l'agricultura, com per exemple a les feixes del pla de Portmany i construïren molins per moldre gra al Broll de Buscastell. Aprofitaven la fusta de pi per construir embarcacions. Tenien una important cultura, de la qual podem citar un importat poeta eivissenc del segle XI, Idris Al-Sabini. De la llengua dels àrabs han quedat moltes paraules a la toponimia eivissenca com Benimussa, Alcalà, Benimaimó, així com noms relacionats amb la terra i l'agricultura com sèquia, sénia, aljub, safareig, o noms d'herbes i plantes com atzavara, cotó, escarxofa...

El 8 d'agost de 1235 arriben a Eivissa les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, comandades per Pere de Portugal, Guillem de Montgrí i Nunó Sanç, fet que suposarà l'adopció de la religió cristiana i la cultura i llengua catalanes, que es parla a l'illa des d'aquell moment històric.

En l'època islàmica l'illa d'Eivissa estava dividida en cinc zones: Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb. Els tres conqueridors es van repartir el territori extramurs de la vila mantenint quatre divisions i repartint la cinquena entre les altres quatre. El repartiment i els límits territorials estan recollits al Memoriale divisionis: el Quartó de Santa Eulària, el Quartó de Balansat, el Quartó de ses Salines i el Quartó de Portmany

Quan parlam de l'antic Quartó de Portmany hem de tenir en compte que comprenia el poble de Sant Antoni, Sant Mateu d'Albarca, Santa Agnès de Corona i part de Sant Rafel; però també Sant Agustí des Vedrà, Sant Josep de sa Talaia i es Cubells, que avui formen part del municipi de Sant Josep de sa Talaia.

L'any 1715, el rei Felip V de Borbó després de la Guerra de Successió va dictar el Decret de Nova Planta, en virtut dels quals s'aboliren els Furs i Constitucions dels territoris de la Corona d'Aragó i es canvià l'organització territorial de la Monarquia Hispànica. Així, tots els documents públics i privats, l'escola i els actes religiosos s'havien de fer i d'escriure en llengua castellana. Ses Salines d'Eivissa i Formentera, que havien estat la font més important d'ingressos per pagar la despesa pública, varen ser robades a la Universitat d'Eivissa (únic Ajuntament fins al segle XVIII) i incorporades a les propietats del rei i, més tard, varen ser venudes a una empresa particular.

Al segle XVIII, el bisbe d'Eivissa Manuel Abad y Lasierra, decideix reorganitzar la distribució territorial, creant un poble per a cada parròquia i agrupant les cases, per la qual cosa donaren un solar prop de l'església i un tros de terra per a agricultura. Així es va començar a fer poble Sant Antoni de Portmany. En el camp de l'agricultura, en aquesta època es varen dur ametllers i altres arbres fruiters de València i Mallorca, i persones per ensenyar a cuidar-los, i es varen fer vivers d'arbres fruiters als horts de Buscastell.

Al segle passat, segle XIX, ja tenim notícies que a Sant Antoni hi ha unes vint cases prop de l'església. El municipi tenia 3.809 habitants i 693 famílies. Els canons de la torre de l'església encara funcionaven en cas de necessitat per defendre's dels enemics.

Durant la primera meitat del segle XIX es construeix l'edifici de l'Ajuntament.

L'any 1860-1861 es fan les primeres escoles públiques a Sant Antoni de Portmany, es comença la carretera de Sant Antoni a Vila, que va tardar deu anys a acabar-se, es treballa per arreglar el port i a final de segle XIX entra un funcionament el far de ses Coves Blanques.

Per Marià Torres.

Data de l'última dijous, 30 de juliol de 2015


Ajuntament de Sant Antoni de Portmany
Passeig de la Mar 16. CP 07820 Illes Balears (España)
Telèfon:971 34 01 11 | Fax:971 34 41 75
adreça electrònica:
ajuntament@santantoni.net