Geologia:

Els materials més antics trobats a les Pitiüses es poden situar en el mesozoic, concretament en el triàsic (fa entre 223 i 205 milions d’anys). Tectònicament, Eivissa es pot subdividir en tres sectors superposats que estan orientats de nord-est a sud-oest: Llentrisca-Rei (al sud-oest), Eivissa (sud-est) i Albarca (al nord).

És aquesta darrera la que inclou la zona de les actuals parròquies de Sant Mateu i de Santa Agnès i està constituïda per materials originaris del cretaci (darrera etapa del mesozoic, fa entre 140 i 65 milions d’anys) i del miocè (en el terciari, fa entre 23 i 11 milions d’anys). La zona meridional de l’actual municipi de Sant Antoni, és a dir, el pla de Portmany, és d’origen geològic posterior, ja del quaternari (des de fa 1’6 milions d’anys fins a l’actualitat) i està constituïda per argiles, arenes i graves.

Relleu:

A l’illa d’Eivissa podem distingir dues zones d’elevacions importants, separades per una zona de depressions: conjunt muntanyós de la zona sud-occidental (on es troba sa Talaia, la major elevació de l’illa, amb 476 m) i es Amunts (ens fixarem en aquest sistema muntanyós, ja que es troba en bona part en el municipi de Sant Antoni de Portmany).

·Es Amunts: serralada muntanyosa que s’estén pel costat nord de l’illa des del puig Nunó fins a sa punta Grossa, ocupant una superfície propera a les 14.000 ha. Estan subdividits en dues zones, la nord-occidental i la nord-oriental, separades per un espai d’elevacions més suaus a la zona de Sant Miquel. A la zona nord-occidental, a terres de les parròquies de Santa Agnès i de Sant Mateu, destaquen les següents elevacions: es Camp Vell (398 m), puig d’en Joan Andreu (392 m) i puig d’en Guillem (306 m). La composició calcària d’aquesta zona ha donat lloc a la formació d’avencs (el més conegut és l’avenc des Pouàs) i surgències d’aigua com el torrent de Buscastell i depressions originades per la infiltració d’aigua de pluja que dissol la roca: pòlies de Santa Agnès de Corona i de Sant Mateu d’Albarca. Es Amunts transcorren al llarg de 29 km originant un penya-segat estructural (d’alçada superior als 50 m).

Entre les zones de muntanya s’estenen plans al•luvials, constituïts amb materials miocènics i quaternaris, els més extensos dels quals són el de Vila, el de Santa Eulària i el de Portmany.

·Pla de Portmany: al lloc anomenat sa Creu de Portmany (Sant Rafel), amb uns 100 m d’alçada, s’uneixen els plans de Vila i de Portmany o de Sant Antoni, que inclinats en sentit contrari arriben fins al nivell de la mar.

Hidrologia:

a) Aigües superficials:

No hi ha cap corrent d’aigua continu actualment a l’illa d’Eivissa a causa del caràcter torrencial de les pluges (especialment a la tardor, en què són de curta durada, però molt intenses), al nivell alt d’infiltració que permeten els sòls i la sobreexplotació dels aqüífers que ha fet baixar el nivell freàtic de les aigües subterrànies. Sí que hi ha, però, torrents que baixen aigua ocasionalment.
En el municipi de Sant Antoni de Portmany els podem classificar en dos grups diferents:

· Torrents des Amunts: són curts, però amb un fort pendent i un alt poder erosiu, ja que han de salvar un fort desnivell. A la part nord-occidental des Amunts destaca el torrent de Cala Salada (3’75 km2 de conca).

· Torrents que desemboquen a la badia de Portmany: el més llarg (el tercer en extensió de conca a Eivissa amb 60’87 km2) és el torrent de Buscastell, que recull l’aigua dels aqüífers des Amunts. Són importants també el torrent des Regueró (16’12 km2), que condueix les aigües de la vénda de Benimussa fins a la mar i el torrent de Cala Gració (2’07 km2).

b) Aigües subterrànies

Eivissa té en el seu subsòl diversos aqüífers (sud-oest a Sant Josep, Santa Eulària...). Ocupant gairebé tot el nostre municipi, des de Santa Agnès de Corona, passant a l’interior per Buscastell i Forada fins a Sant Rafel i estenent-se per tot el pla de Portmany fins arribar al Port des Torrent, trobam l’aqüífer anomenat de Sant Antoni. La seva sobreexplotació està propiciant l’entrada d’aigua marina i, per tant, la salinització de les aigües subterrànies, molt especialment en la zona del pla de Portmany.