ES MOLÍ

Sa Punta des Molí és un indret amb història. Les construccions que s’hi troben han estat ben rellevants en la vida del poble i ho segueixen essent. El molí, el qual ja estava construït el 1868 i possiblement abans, a part de provocar un canvi del nom del lloc, era i és senya per als mariners a l’hora d’entrar al port.

Però sobretot era, dels tres molins fariners de Sant Antoni de Portmany, el més ben considerat. Hi anava gent de tot arreu de tot el municipi, de Sant Agustí i, fins i tot, de Sant Josep per moldre el blat i l’ordi i obtenir la farina, tan necessària com escassa. També es duien a moldre altres productes com els pèsols, les faves i, a voltes, la civada per als animals. Aquest molí era molt apreciat per la qualitat de la mòlta i, per aquest motiu, i per la seva bona situació era el que treballava més de Sant Antoni.

Els altres dos molins de Sant Antoni estan situats a la vénda de sa Raval, al lloc conegut com es Putxet, i són el molí d’en Simó, d’estil mallorquí, i el molí d’en Ribes o d’en Gasparó. Molt probablement són els tres molins que l’arxiduc Lluís Salvador va citar el 1860. Els molins de Sant Antoni, com molts altres d’Eivissa, sembla que varen deixar de funcionar devers el 1920, probablement a causa de la posada en funcionament de les farineres.

El projecte de recuperació de la zona s'inicià el 1996 i suposà la rehabilitació del molí, la sénia, la casa –convertida en sala d'exposicions– i la construcció de l'auditori. Els seus autors varen ser els arquitectes Javier Planas i José Torres, amb la col•laboració dels arquitectes Francisco J. Pallejà i Salvador Roig, a més de l'aparellador municipal Miguel A. Martí Miralles. També es va fer de nou tot el mecanisme del molí i de la sénia, que va córrer a càrrec de Joan Torres Mayans, de cal Moliner, de Formentera.

TRULL DE SA PUNTA DES MOLÍ

El trull és un enginy d'origen àrab que, combinat amb la premsa, permet obtenir l'oli.

El trull era un element fonamental dins el sistema d’autosuficiència de les famílies al món rural eivissenc. Aquelles famílies que no en disposaven acudien a una casa vesina per poder fer oli. Normalment feien un pagament en espècie, al voltant d’una lliura d’oli per quartera d’oliva.

Dins la casa pagesa, el trull s’ubicava a l’estança anomenada “casa de s’oli”, on també es guardaven els estris necessaris per al treball així com les alfàbies amb l’oli.

A l'any 2001 a Sa Punta des Molí es varen iniciar les obres de construcció d'un nou recinte per allotjar un trull, cedit a l'Ajuntament pels senyors Rousell de la finca can Llobet de Baix. La construcció d'aquest espai expositiu va anar a càrrec de l'arquitecte Fernando Irurre i de l'artesà Vicent Marí “ Palermet”. També hi podreu trobar una petita exposició de fotografies de l'elaboració de l'oli realitzades per en Bartomeu Tur de can Pou.

Podeu trobar més informació a la Guia de Sa Punta des Molí.

SÈNIA DE SA PUNTA DES MOLÍ

Un dels enginys tradicionals hidràulics més estesos a les nostres illes va ser la sènia. Aquests mecanismes, es creu que varen ser introduïts a Eivissa durant la dominació musulmana, és a dir, en el període comprès entre els segles X i XI. La seva expansió sembla que es va produir en els segles XVIII i XIX. La seva funció era extreure aigua de les capes subterrànies emprant la força d’un animal de preu, normalment una mula.

La sènia es construïa sobre un pou, que no solia superar els nou metres de fondària, encara que en alguns casos podia arribar als vint-i-cinc. Els materials utilitzats en la seva construcció eren la pedra i la fusta. Amb aquest enginy es podia obtenir aigua de manera constant, ja fos per acumular a un safareig o per regar directament els camps.

L’arxiduc Lluís Salvador comptabilitzà a Sant Antoni un total de 35 sènies. Una d’elles devia ser la que hi havia a sa Punta des Molí.

Aquesta sènia es va recuperar per part de Joan Torres Mayans, de cal Moliner, de Formentera, dintre de les actuacions que inicià l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany el 1996 per recuperar la zona.

Podeu trobar més informació a la Guia de Sa Punta des Molí.

L’ESCASSETAT DE L’AIGUA: el seu reflex en el paisatge

En el paisatge rural de les Pitiüses podem trobar amb facilitat elements que ens indiquen que l’escassetat de l’aigua ha estat, des de temps molt remots, un dels condicionants més rellevants de la vida dels eivissencs i formenterers. Com a la resta del territori d’ambdues illes, al municipi de Sant Antoni de Portmany hi són presents pous, fonts, sènies i aljubs (amb estats de conservació molt diversos), tots ells enginys ideats pels nostres avantpassats amb la voluntat de poder extreure les aigües mortes del subsòl o d’emmagatzemar les aigües vives (les de pluja).

Els pous, però, tenen encara un altre valor afegit. A molts d’ells s’hi realitzaven ballades populars una vegada l’any, coincidint amb festivitats destacades (santa Maria, sant Jaume, Mare de Déu d’Agost...). Això fa que a la seva importància històrica s’hi hagi d’afegir un elevat valor etnològic. Actualment s’estan recuperant les ballades a alguns pous com, per exemple, al de Forada o al dels Escarabats (Buscastell).